Una visió particular del GR-7 (5)

La història ve d'aquí

Seguint amb la tossudesa no perdem de vista el nostre estimat camí i ens trobem amb tot tipus de paisatges. Començant per un bosc frondós, amb un elevat índex d’humitat que fa del camí pedregós una pista de patinatge molt difícil de superar. Més endavant ens trobem amb l’incendi que va assolar els boscos de la comarca i això fa complicat el trajecte, ja que el camí és ple d’arbres caiguts i les senyals que ens han de portar al final de trajecte son pràcticament inapreciables. Poc després i no sense alguna esgarrapada aconseguim sortir a una pista que ens porta a una agrupació de cases restaurades, on ens refrescarem amb aigua ben freda.

Després del petit descans reprenem la marxa per la pista que ens porta a un llac natural que no tenim en el mapa i que ens fa venir ganes banyar-nos-hi, però la sortida és una mica complicada i o deixem corre, això si decidim que és un bon lloc per fer un mos. Un cop hem acabat de menjar volem reprendre la marxa, però ens adonem que les senyals que estàvem seguint s’acaben i hem d’improvisar un camí alternatiu. Aquest camí és una barreja de petits camins o senders i camps que em de creuar ja que amb la creació de nous camps de conreu han suprimit tant les marques com el propi camí. Després de donar voltes pels camps buscant una sortida a la nostra aventura aconseguim sortir a una petita carretera.

A partir d’aquest moment ens adonem que estem molt allunyats dels pobles més propers i decidim que la jornada s’acabarà per carretera. Les nostres cames comencen a notar l’esforç realitzat i necessitem nous estímuls per seguir pedalejant, es per això que comencen a imaginar-nos amb una beguda ben fresca. Així doncs, i com per art de màgia apareixem al Santuari del Miracle, amb un magnífic bar on comença a gestar-se el sobrenom de l’excursió: Les 7 gerres.

Fotografia al natural: Punts de vista

Sempre mirem al nostre voltant des d’un punt de vista (aquell que ens dóna el nostre cos), però de vegades és bo intentar canviar-lo.

Mireu al vostre voltant:
1) Pujats a sobre d’un tamboret
2) Estirats a terra
3) Tancant els ulls
4) 20 centímetres més avall

I digueu-me si heu vist alguna cosa que us hagi sorprès.

Coneixent el Vallès (1)

Fent camí cap a Sant Salvador de les espases, d’on gaudirem d’unes vistes impressionants. Aquesta ermita esta situada just a la frontera del Vallès Occidental i ens permet tenir una visió privilegiada de la comarca del Baix Llobregat i d’un tros del Bages.



El camí que ens ha portat fins aquí és senzillament encisador, i amb una orografia característica de la zona.


Puedes llegar a cualquier parte, siempre que andes lo suficiente. Carroll, Lewis

Una visió particular del GR-7 (4)

La història ve d'aquí

2º dia. “Gilipollisme”

Ja hem passat la primera nit i el nostre cos sembla que s’ha recuperat de l’esforç del dia anterior, tornem a preparar les alforges i comencen la segona aventura. Una de les bicicletes té problemes mecànics que els solucionem ràpidament a Solsona, avui prenem consciència del dia anterior i carregarem força menjar.

El dia sembla que no es vol despertar, tenim un cel que ens amenaça amb pluja i al cap de poc es confirma, tot just després de l’esmorzar. Poc després del copiós àpat tornem a agafar la bicicleta i retrobem les marques del gr per veure quines aventures ens esperen.

Comencem a fer les primeres pedalejades sota una fina pluja. Poc després de sortir de Solsona deixem la carretera i ens endinsem en un camí. 100 metres més endavant les senyals desapareixen, ens costa esforç i treball retrobar-les, però la desgracia no s’ha acabat, ja que el camí és impracticable; herbes d’un metre, bardisses, rocs, sotracs i camins tallats, però la nostra tossudesa pot amb tot. Al final després de quasi una hora per la naturalesa salvatge tornem a sortir a la mateixa carretera que havíem deixat enrera, això si un quilòmetre més endavant. Un cop a la carretera ens quedem mirant i se’ns passa pel cap aquesta frase tant coneguda: “sóc gilipolles”.

Fotografia al natural: Posta de sol

Una posta de sol amb un cel enteranyinat per una fina capa de núvols que volen ser testimonis de la cloenda del dia. Només lleugerament trencat pel rastre suau d’un ocell a motor.

Una visió particular del GR-7 (3)

La història comença aquí

Durant la baixada no prenem consciència del pes que portem al darrera, però amb el primer tros de pla ens adonem que la nostra muntura és estranya a nosaltres, sembla que tingui vida pròpia. Les dificultats s’incrementen quan decidim seguir part del gr-7 que fins ara no havíem seguit. Els camins que agafem tenen un encant personal, però la dificultat dels mateixos fa que el consum energètic sigui més gran. El camí ens porta fins a un petit santuari, i tot seguint les marques vermella i blanca ens endinsem en un bosc ple de boix, amb una orografia característica plena de grans blocs de pedra que creen un entorn meravellós i que li donen un encant especial. Per ser el primer dia d’aventura els paratges són impressionants, però l’aventura que hem escollit ens reservarà grans sorpreses.

El nostre estat d’ànim és tant elevat que el cervell no ens informa que ja és hora de dinar i ens trobem entremig de res i al bell mig de tot, per sort tenim una mica de pa i fruits secs. La recerca d’un lloc on poder menjar alguna cosa es preveu gairebé impossible, degut a la situació en que ens trobem sense cap població propera. Només ens queda esperar i admirar el paisatge encisador. La proximitat cada vegada més real del capvespre ens crea certa inquietud i no trobem cap lloc on poder fer un bon àpat. Els quilometres van caient com lloses a les nostres cames i la gana fa encara més desesperant el final de trajecte que no estava marcat, sinó que arribaríem fins on el nostre cos marqués. Al final la gana ens envia fins a Solsona, per sort hi ha càmping i podrem muntar la tenda en un terra tou, així com una dutxa per reactivar el cos. Sobre les 21.30h fem el gran àpat del dia.

Crec que avui hem après una bona lliçó important, s’ha de preveure menjar per eventualitats.