L'essència del viatge

Tres egarencs
de pobles diferents
emprengueren el viatge
per un bell paratge

Bicicleta en mà
i amb caràcter humà
visitaren contrades
força despoblades

Per camins i senders
sense gaire diners
vivint l’aventura
en plena natura.

Dedicat al Xavi C. i al Sergi T. els companys de viatge

La fauna: Abelles

Sempre m’han fascinats totes les espècies vives. Admirar-les en llibertat pels seus habitats naturals és sempre una experiència inoblidable.

Avui parlarem de les abelles perquè és un dels insectes que sempre m’han fascinat pels seus colors, uns colors que denoten perill. Pels seu treball incansable de recol·lecció de pol·len y per la geometria tan especial que fan per emmagatzemar el pol·len i convertir-lo en mel, aquelles parcel·les hexagonals tan ben definides.

Les meves meravelles: El foc

Ja sento l’escalfor només de pensar-hi, és una sensació de confort, de tranquil•litat, de relaxació, però sobretot de calidesa.

També m’agrada aquella olor característica que t’impregna tot el cos, aquelles imatges que mai es repeteixen, aquells espetecs suaus de la llenya humida o de la resina de l’arbre, l’olor de la fusta que crema, la dansa de les flames, el color càlid del foc i de les brasses i sobretot unes verduretes a la brassa.

La qualitat que més m’agrada del foc és que és capaç de transmetren l’escafor sense necessitat de passar pels nostres sentits. És com si l’escalfor tingués un pont directe cap el nostre cos.

Fotografia al natural: Ocellets

És un autèntic plaer per l’oïda escoltar el cant dels ocells. Em podria passar hores intentant identificar quin d’ells ha sigut el que ha donat l’última nota.

De vegades em dona per intentar imitar els seu so, i esperar la seva contesta per tornar-ho a intentar. Així em puc passar una bona estona, fins que penso que no se si sóc jo el que jugo amb ells o son ells els que juguen amb mi.

Fotografia del dia: Casc de bicicleta?

L’altre dia anàvem d’excursió i em vaig deixar el casc a casa, El Xavi no va trigar ni un minut en oferir-me’n un de recanvi.

Quina va se la meva sorpresa al veure el “casc” que m’oferia.

Sorpreneu-vos mirant la foto, doncs imagineu-vos les cares de les persones que ens trobàvem pel camí.

Si ja se que l’he posat molt petita i no es veu gairebé res, si realment voleu veure-la cliqueu a la imatge i us apareixerà una mica més gran.