Tinc vicicleta

Tinc ganes de continuar la nostra aventura pel GR-7, sentir des de la primera pedalada que sóc lliure, que el meu cos tria a on vol parar, de menjar aquells espaguetis, de sentir a cada racó del meu cos el pes de l’aire que carrego en les meves alforges, de punxar una roda darrera l’altra, de dormir allà a on el cos diu prou, de veure paisatges desconeguts pels meus ulls, de sentir com cada dia el sol ens toca la nostra pell, de donar gràcies a aquella font que ens refresca, de sentir l’olor del camí, de dormir en plena natura ja sigui dintre la tenda o en un paller, de veure les marques vermell i blanca, de mirar el mapa i deixar-me portar per la intuició, de menjar-me l’última llesca de pa que ens queda, de banyar-me totalment nu en un petit toll d’un riu, de notar l’esforç d’arrossegar la bicicleta per una pujada interminable, ....

Vicicleta --> Vici d'agafar la bicicleta

Un petit detall ho canvia tot

Estem en el 4º dia de l’excursió del GR-7 i avui ha sigut un dia realment cansat. La nostra falta de previsió ens ha portat a haver de desviar el nostre recorregut uns quants quilòmetres per poder agafar provisions, però el dia encara no s’ha acabat i encara que el sol s’està amagant a nosaltres encara ens queda una mica d’energia per mirar d’arribar a Vallespinosa. Fem una parada just després d’una llarga pujada i el Sergi en plena explosió de creativitat comença a fer fotos al paisatge, en aquell moment nosaltres no li donem importància a aquell indret, perquè a simple vista sembla un racó més dels que ja em passat, però el Sergi hi ha vist alguna cosa diferent (Un matis important és que la cambra fotogràfica era analògica i no podíem veure el resultat de les fotos fins que les reveléssim).

El dia que vaig revelar les fotos i vaig veure aquesta foto entre elles, vaig adonar-me que en qualsevol indret pots deixar-te encisar pel que ens envolta i aconseguir unes fotos realment molt boniques. Des de llavors no he deixat de plasmar en una foto o en uns quants bits tot allò que m’agrada i que m’envolta cada dia, i mirar de transmetre tot el que sento en aquell precís instant a traves de la imatge.

Així doncs gràcies Sergi per la petita classe de fotografia que ens vas oferir aquell dia, i que m’ha servit per desenvolupar una part de la meva creativitat, que tenia tapada amb una manta que tu vas saber treure.

Les meves meravelles: Els Àvids (insectes)

Sempre m’han fascinat els insectes, entre altres coses perquè fan una tasca de pol·linització del arbres, perquè son un esglaó important en la xarxa tròfica de les espècies i per la seva gran varietat d’espècies.

Però en especial els àvids, que són els que ens fan la vida més dolça amb la mel que amb tant esforç produeixen, també m’agraden pels seus colors i la seva capacitat de mantenir-se a l’aire.

Veiem una abella en plena recol·lecció de pol·len i amb dos boles ben grans en les cames posteriors.

Veiem un borinot amb molt detall buscant el pol•len entre les flors.

* Borinot: Abejorro (español)