Amb els sentits: L’oïda (1)

El camí m’ha portat fins aquest racó del bosc amb la seva melodia encisadora, que és la que m’ha guiat fins aquí. Observo al meu voltant i el paratge és molt relaxant, decideix-ho experimentar amb els meus sentits i em deixo guiar únicament per l’oïda, és molt difícil centrar-me només en el sentit de l’oïda, perquè el bosc desprèn una olor de humitat que impregna els pulmons, però intento concentrar totes les meves energies en el so del bosc.

Al tancar els ulls una sensació electritzant recorre tot el meu cos, es com si les terminacions nervioses volguessin escoltar també el bosc. Em centro en el meu entorn i intento escoltar el xiuxiueig del bosc, sense moure’m del lloc escolto les fulles dansant al ritme del vent suau que les acarona, també s’escolta algun ocell que afina el seu bec i de fons el soroll de l’aigua d’un petit rierol. Em quedaria aquí una bona estona, però sento el soroll d’una porta que es tanca i torno de cop a la realitat.

Amb els sentits

La idea d’aquesta secció es intentar transportar-vos per un moment a totes aquelles sensacions que ens ofereix la natura, i si en teniu ocasió experimenteu quant aneu a la natura i intenteu descriure com us sentit en aquell moment.

Una visió particular del GR-7 (2)

Aquesta excursió ens servirà com aprenentatge personal per als tres integrants, ja que durant aquest dotze dies que durarà l’excursió ens trobarem amb situacions molt diverses que possiblement ens marcaran d’alguna manera pel futur.

1º dia. Il·lusió i gana

Primer de tot hem de preparar a consciència la nova part del nostre cos, allò que portaràs entre les cames, comprovar que portem aquells recanvis imprescindibles, mirar que no falti res i distribuir-ho tot entre les alforges, un cop ho tens tot a punt puges sobre la bicicleta i te n’adones que has carregat de més, però mires dintre i no sabries que treure fins que t’acabes resignant i ho deixes tot tal com estava. Un cop mentalitzat deixes de banda el pes, mires al teu voltant i gaudeixes del paisatge.
Abans de sortir capturem una imatge del moment de la sortida, és una barreja d’eufòria, adrenalina, nervis, il·lusió i sobretot ganes que comenci tot. Les cames estan amb les piles carregades, el culot com aquell qui diu encara no ha tingut temps de fer la seva feina, pels pulmons només i circula bafarades d’aire fresc, això si l’estómac està mig buit, ja que hem fet un esmorzar suau. Amb les primeres baixades encara fa que ens creix-hi més l’emoció, és per això que només pensem en pedalejar i gaudir del paisatge.

Fotografia al natural (1)

Secció on miraré de penjar una foto de creació pròpia, que espero que us transporti cap a la natura sense la necessitat de sortir de casa.

És un dia d’aquells plujosos, però els codonys ja madurs estan encantats de rebré aquesta dutxa de tardor.

Frases d’altres (1)

Secció on posaré una frase que m’agrada i aportaré la meva visió particular amb una imatge o amb una altra frase.

"Cada cosa tiene su belleza, pero no todos pueden verla". Kung FuTse, Confucio

És bo parar-se de tant en tant en el camí per observar tot el que ens envolta i gaudir de tot el que ens ofereix la natura. No camineu per fer quilòmetres o arribar al lloc, gaudiu cada pas que feu com si aquell fos l’últim.

Una visió particular del GR-7 (1)

Ens ha costat marcar el dia de sortida, la ruta a seguir, els integrants, però un cop definit ja no hi ha marxa enrera. Compto el dies que falten per a la gran cita, una aventura per comprovar les virtuts i limitacions del nostre cos. És com una gran volta per etapes, però amb la diferència que nosaltres marcarem, millor dit el nostre cos, els finals de trajecte. És també un viatge per les zones menys conegudes de Catalunya, almenys per a nosaltres.

Avui és el dia senyalat per a la sortida i estic en un estat que no es pot definir, però em sol passar sovint quan tinc un alt nivell d’adrenalina que em recorre el cos, es com un petit “big bang” en el meu cos, com si tots els pèls volguessin sortir del seu lloc i tingués totes les terminacions nervioses hipersensibles. Preparo a consciència totes les coses necessàries per al trajecte i ens preparem per anar a buscar els altres integrants de l’excursió. En el moment que estem tots preparats veig que m’he deixat el sac de dormir, per sort encara estic a temps d’agafar-ne un.

El viatge amb cotxe fins el punt de sortida es fa curt, ja que passem per llocs molt interessants pels quals no hi havia passat mai, entre els que es troba un pantà que hi ha entre Solsona i St. Llorenç de Morunys. Arribem a Coll de Port, punt de sortida, al voltant de les 13 h., ja no hi ha volta enrera.

En aquest viatge s’han caigut de la llista persones que estaven entre els escollits per acompanyar-nos, però per diferents motius no han pogut venir. Al final els tres components del viatge som els que hem de ser, ja que combinem experiència, joventut, ganes de gaudir del paisatge i de viure una nova experiència.