Amb els sentits: L’oïda (1)
El camí m’ha portat fins aquest racó del bosc amb la seva melodia encisadora, que és la que m’ha guiat fins aquí. Observo al meu voltant i el paratge és molt relaxant, decideix-ho experimentar amb els meus sentits i em deixo guiar únicament per l’oïda, és molt difícil centrar-me només en el sentit de l’oïda, perquè el bosc desprèn una olor de humitat que impregna els pulmons, però intento concentrar totes les meves energies en el so del bosc.
Al tancar els ulls una sensació electritzant recorre tot el meu cos, es com si les terminacions nervioses volguessin escoltar també el bosc. Em centro en el meu entorn i intento escoltar el xiuxiueig del bosc, sense moure’m del lloc escolto les fulles dansant al ritme del vent suau que les acarona, també s’escolta algun ocell que afina el seu bec i de fons el soroll de l’aigua d’un petit rierol. Em quedaria aquí una bona estona, però sento el soroll d’una porta que es tanca i torno de cop a la realitat.
Al tancar els ulls una sensació electritzant recorre tot el meu cos, es com si les terminacions nervioses volguessin escoltar també el bosc. Em centro en el meu entorn i intento escoltar el xiuxiueig del bosc, sense moure’m del lloc escolto les fulles dansant al ritme del vent suau que les acarona, també s’escolta algun ocell que afina el seu bec i de fons el soroll de l’aigua d’un petit rierol. Em quedaria aquí una bona estona, però sento el soroll d’una porta que es tanca i torno de cop a la realitat.
Escrit per Aitor Martínez a les 8:22 a. m.
2 Comentaris:
Si esa puerta hubiese tardado unos minutos más en cerrarse, habrías visto, con seguridad, a alguien junto al riachuelo.. esperando... y disfrutando ese trinar de pájaros y la humedad del ambiente.
Tal vez en el próximo viaje.
Bellísima descrpción Aitor, me has transportado a ese bosque desde la primera línea.
Cómo ya has visto el sitio ya lo he encontrado, ahora sólo falta que uno de los dos decida viajar.
Gracias por tu comentario.
Publicar un comentario
<< Home