Una visió particular del GR-7 (1)

Ens ha costat marcar el dia de sortida, la ruta a seguir, els integrants, però un cop definit ja no hi ha marxa enrera. Compto el dies que falten per a la gran cita, una aventura per comprovar les virtuts i limitacions del nostre cos. És com una gran volta per etapes, però amb la diferència que nosaltres marcarem, millor dit el nostre cos, els finals de trajecte. És també un viatge per les zones menys conegudes de Catalunya, almenys per a nosaltres.

Avui és el dia senyalat per a la sortida i estic en un estat que no es pot definir, però em sol passar sovint quan tinc un alt nivell d’adrenalina que em recorre el cos, es com un petit “big bang” en el meu cos, com si tots els pèls volguessin sortir del seu lloc i tingués totes les terminacions nervioses hipersensibles. Preparo a consciència totes les coses necessàries per al trajecte i ens preparem per anar a buscar els altres integrants de l’excursió. En el moment que estem tots preparats veig que m’he deixat el sac de dormir, per sort encara estic a temps d’agafar-ne un.

El viatge amb cotxe fins el punt de sortida es fa curt, ja que passem per llocs molt interessants pels quals no hi havia passat mai, entre els que es troba un pantà que hi ha entre Solsona i St. Llorenç de Morunys. Arribem a Coll de Port, punt de sortida, al voltant de les 13 h., ja no hi ha volta enrera.

En aquest viatge s’han caigut de la llista persones que estaven entre els escollits per acompanyar-nos, però per diferents motius no han pogut venir. Al final els tres components del viatge som els que hem de ser, ja que combinem experiència, joventut, ganes de gaudir del paisatge i de viure una nova experiència.