Les meves meravelles: El foc
Ja sento l’escalfor només de pensar-hi, és una sensació de confort, de tranquil•litat, de relaxació, però sobretot de calidesa.
També m’agrada aquella olor característica que t’impregna tot el cos, aquelles imatges que mai es repeteixen, aquells espetecs suaus de la llenya humida o de la resina de l’arbre, l’olor de la fusta que crema, la dansa de les flames, el color càlid del foc i de les brasses i sobretot unes verduretes a la brassa.
També m’agrada aquella olor característica que t’impregna tot el cos, aquelles imatges que mai es repeteixen, aquells espetecs suaus de la llenya humida o de la resina de l’arbre, l’olor de la fusta que crema, la dansa de les flames, el color càlid del foc i de les brasses i sobretot unes verduretes a la brassa.
La qualitat que més m’agrada del foc és que és capaç de transmetren l’escafor sense necessitat de passar pels nostres sentits. És com si l’escalfor tingués un pont directe cap el nostre cos.
6 Comentaris:
les meves meravelles: el vent
Tot arribarà. Perquè en tinc més d'una de meravella.
Així que temps al temps.
De totes formes moltes gràcies Karina per posar la teva.
como parece que han gustado mis aportaciones me animo a continuarlas.
Esta vez dejo un poema de un poeta maya de Guatemala. Lamento que este no tenga ninguna palabra nueva que mostrar.
EL fuego
El fuego
acuclillado
apaga la tristeza del leño
cántandole
su ardiente canción.
Y el leño
lo escucha
consumiéndose
hasta olvidar
que fue árbol.
Humberto Ak'abal
El poema ja de per sí és una aportació fantàstica.
Quin final tan especial té el tronc, allò que el reconforta és el que acaba amb ell.
A mi també m'agrada el foc. El vent ja és una altra cosa.
Serà que som fredulics y ens agrada l'escalforeta del foc!!!
Publicar un comentario
<< Home