Una visió particular del GR-7 (4)

La història ve d'aquí

2º dia. “Gilipollisme”

Ja hem passat la primera nit i el nostre cos sembla que s’ha recuperat de l’esforç del dia anterior, tornem a preparar les alforges i comencen la segona aventura. Una de les bicicletes té problemes mecànics que els solucionem ràpidament a Solsona, avui prenem consciència del dia anterior i carregarem força menjar.

El dia sembla que no es vol despertar, tenim un cel que ens amenaça amb pluja i al cap de poc es confirma, tot just després de l’esmorzar. Poc després del copiós àpat tornem a agafar la bicicleta i retrobem les marques del gr per veure quines aventures ens esperen.

Comencem a fer les primeres pedalejades sota una fina pluja. Poc després de sortir de Solsona deixem la carretera i ens endinsem en un camí. 100 metres més endavant les senyals desapareixen, ens costa esforç i treball retrobar-les, però la desgracia no s’ha acabat, ja que el camí és impracticable; herbes d’un metre, bardisses, rocs, sotracs i camins tallats, però la nostra tossudesa pot amb tot. Al final després de quasi una hora per la naturalesa salvatge tornem a sortir a la mateixa carretera que havíem deixat enrera, això si un quilòmetre més endavant. Un cop a la carretera ens quedem mirant i se’ns passa pel cap aquesta frase tant coneguda: “sóc gilipolles”.