Una visió particular del GR-7 (3)

La història comença aquí

Durant la baixada no prenem consciència del pes que portem al darrera, però amb el primer tros de pla ens adonem que la nostra muntura és estranya a nosaltres, sembla que tingui vida pròpia. Les dificultats s’incrementen quan decidim seguir part del gr-7 que fins ara no havíem seguit. Els camins que agafem tenen un encant personal, però la dificultat dels mateixos fa que el consum energètic sigui més gran. El camí ens porta fins a un petit santuari, i tot seguint les marques vermella i blanca ens endinsem en un bosc ple de boix, amb una orografia característica plena de grans blocs de pedra que creen un entorn meravellós i que li donen un encant especial. Per ser el primer dia d’aventura els paratges són impressionants, però l’aventura que hem escollit ens reservarà grans sorpreses.

El nostre estat d’ànim és tant elevat que el cervell no ens informa que ja és hora de dinar i ens trobem entremig de res i al bell mig de tot, per sort tenim una mica de pa i fruits secs. La recerca d’un lloc on poder menjar alguna cosa es preveu gairebé impossible, degut a la situació en que ens trobem sense cap població propera. Només ens queda esperar i admirar el paisatge encisador. La proximitat cada vegada més real del capvespre ens crea certa inquietud i no trobem cap lloc on poder fer un bon àpat. Els quilometres van caient com lloses a les nostres cames i la gana fa encara més desesperant el final de trajecte que no estava marcat, sinó que arribaríem fins on el nostre cos marqués. Al final la gana ens envia fins a Solsona, per sort hi ha càmping i podrem muntar la tenda en un terra tou, així com una dutxa per reactivar el cos. Sobre les 21.30h fem el gran àpat del dia.

Crec que avui hem après una bona lliçó important, s’ha de preveure menjar per eventualitats.