Una visió particular del GR-7 (5)

La història ve d'aquí

Seguint amb la tossudesa no perdem de vista el nostre estimat camí i ens trobem amb tot tipus de paisatges. Començant per un bosc frondós, amb un elevat índex d’humitat que fa del camí pedregós una pista de patinatge molt difícil de superar. Més endavant ens trobem amb l’incendi que va assolar els boscos de la comarca i això fa complicat el trajecte, ja que el camí és ple d’arbres caiguts i les senyals que ens han de portar al final de trajecte son pràcticament inapreciables. Poc després i no sense alguna esgarrapada aconseguim sortir a una pista que ens porta a una agrupació de cases restaurades, on ens refrescarem amb aigua ben freda.

Després del petit descans reprenem la marxa per la pista que ens porta a un llac natural que no tenim en el mapa i que ens fa venir ganes banyar-nos-hi, però la sortida és una mica complicada i o deixem corre, això si decidim que és un bon lloc per fer un mos. Un cop hem acabat de menjar volem reprendre la marxa, però ens adonem que les senyals que estàvem seguint s’acaben i hem d’improvisar un camí alternatiu. Aquest camí és una barreja de petits camins o senders i camps que em de creuar ja que amb la creació de nous camps de conreu han suprimit tant les marques com el propi camí. Després de donar voltes pels camps buscant una sortida a la nostra aventura aconseguim sortir a una petita carretera.

A partir d’aquest moment ens adonem que estem molt allunyats dels pobles més propers i decidim que la jornada s’acabarà per carretera. Les nostres cames comencen a notar l’esforç realitzat i necessitem nous estímuls per seguir pedalejant, es per això que comencen a imaginar-nos amb una beguda ben fresca. Així doncs, i com per art de màgia apareixem al Santuari del Miracle, amb un magnífic bar on comença a gestar-se el sobrenom de l’excursió: Les 7 gerres.