Logerre7

Fotos Gr7 i molt més

2007-09-17T21:28:00.001+02:00

He decidit penjar les fotos del Gr7 a internet, perquè tothom que vulgui pugui disfrutar d'elles. De moment us en deixo una petita mostra a la següent direcció:
Fotos, que aviat estarà disponible a la zona d'enllaços.

De moment per fer boca us deixo amb un petit regal, que alhora va ser un regal per nosaltres.

Som més de dos

2007-09-17T21:28:00.000+02:00

Farà uns dies vaig posar a S.Torrejón com administrador d'aquest blog perquè també ell posi el seu granet de sorra a aquesta experiència, però encara ens queda un altre integrant que mirarem que també col·labori d'alguna forma en aques petit projecte.

Així doncs en total som 3.

Juventud de Vallibona.

2007-06-24T03:46:00.000+02:00

Dada la circunstancia próxima del encuentro con el reinicio de la travesía, me apetece evocar al homenage de todas aquellas personas con las que nos encontramos en el camino. Sin duda, el encuentro es uno de los motivos más interesantes del viaje... Ellos te dan algunas pistas sobre la identidad de los pueblos!

Un recuerdo divertido me lleva hasta el pueblo de Vallibona, donde tubimos la oportinudad de compartir dos dias con sus habitantes. Ellos ya estaban de vuelta, en el pueblo que los vio nacer y los vio marchar a la edad en que la energía y la juventud pedían nuevas oportunidades.

Bien, la foto muestra la media de edad de nuestros amigos. Las montañas de Vallibona les conserva el humor, la alegría, la saviduria y la juventud reencontrada.

Fotografia del dia: Fricando

2006-12-04T21:20:00.000+01:00

Com es pot observar també hi ha "FREAKY'S" de la bicicleta, aquí en tenim una petita mostra que ens vàrem trobar l'altre dia.

* Lo de fricando es un mot que no te res a veure amb el comentari, però que ens va fer molta gràcia per assignar-lo a aquesta foto. I que ve de Freaky i intentar trobar una paraula en català que tingui una sonoritat semblant

De sendes i camins blancs i granes

2006-11-08T17:30:00.000+01:00

Camí pedregós que em dificultes la meva marxa
Senda capritxosa que em portes a la font desitjada
Franja blanca i grana que m’acompanyes durant el trajecte

Camí silenciós que em murmures les teves paraules
Senda entremaliada que em poses petits obstacles
Franja blanca i grana que les teves marques et delaten

Camí planer que em deixes uns moments de descans
Senda dreçada que m’obligues a parar la meva pedalejada
Franja blanca i grana que no puc apartar de tu la meva mirada

Camí tranquil que em dones temps per admirar el paisatge
Senda estreta que m’acaricies amb les teves rames i branques
Franja blanca i grana que quant et perdo em fas falta.

No al corte del GR-7 en Ronda

2006-10-27T19:03:00.000+02:00

Ayer me llego un mensaje al blog y no he podido evitar poner un pequeño escrito para que todos los que me visitáis os enteréis del mismo.

Este mensaje habla sobre una marcha reivindicativa que se llevará a cabo el día 5 de noviembre, como protesta por la ocupación de caminos públicos en las proximidades de Ronda. Aquel que quiera más información al respecto puede visitar el link que viene a continuación.

Marcha reivindicativa

Espero que este tipo de actos nos conciencien a todos y que sirvan para que nuestros espacios naturales no se vean afectados por los intereses urbanísticos de algunos.

Tenim noticies del GR7 (E4)

2006-08-14T20:30:00.000+02:00

Avui buscant per la xarxa m’he topat amb unes noticies interessants.

E4 Xipre nov.05
Imatges de l’obertura del E4 a Xipre. Novembre 2005. De ERA participa el president de la comunitat de senderistes Marcel Grandjean i el tresorer Lis Nielsen. De Grecia participa Mr. Anastasios Rigas.

Europa i Àfrica unides
Amb relació a l’inici del Euroando 2006, un nombre d’esdeveniments s’han celebrat als dos costats de la frontera marroquí per commemorar la connexió del E4 (GR7) amb el A1 (GR1 del Marroc).

Els actes van començar el 21 de maig a Tarifa amb un acte d’obertura en la casa cultural i en l’avinguda que porta a l’estació marina. Un pannell informatiu va ser desplegat amb km.0 del E4 en el continent europeu. Al mateix temps, el mapa del tram anterior d’aquesta travessa que pertany a la província de Cádiz (Puerto Correo – Tarifa) també va ser presentat.

Se'n dubte son bones noticies, perquè el E4 (GR7) segueix creixent.

Realment tenim vergonya?

2006-08-13T22:17:00.000+02:00

Res millor que banyar-se en un toll de bon matí, amb aigua cristal•lina, amb espai per llançar-se de cap, per fer quatre braçades, i amb zona de pedres per estirar-se al sol.

La veritat era un lloc ideal per agafar forces pel dia que se’n presentava i per treure’ns la brutícia acumulada al cos, però el destí ens en tenia reservada una de ben especial. Al cap de pocs minuts d’arribar nosaltres al toll veiem com pugen un parell de noies pel camí, i al cap de res arribaven a la nostra alçada.

Ens van preguntar si molestaven, i els hi vàrem contestar que no. Per més inri una d’elles portava una samarreta amb el conillet de la playboy, però es va imposar la vergonya d’allà a on vas fer el que veus, i els únics que estàvem nus érem nosaltres.

Això si, varen tenir vergonya del seu cos nu, no de preguntar-nos i d’admirar el paisatge.

Hi ha alguna cosa que ............

2006-08-03T13:38:00.000+02:00

Aquesta foto esta dedicada a la gent del Rebollar, que ens van oferir uns petits obsequis per afrontar les dures rampes del camí que ens duia fins a Fuente Umbría.

Us convido a trobar els obsequis en aquest original foto.

Destí Tarifa

2006-08-03T13:34:00.000+02:00

Aquest any ens hem trobat amb un indicador de la distancia que ens falta per arribar al nostre punt d’arribada, i com es pot comprovar en la foto ens va fer molta il•lusió. Encara que desprès de conèixer les últimes noticies que el GR-7 l’estant intentant continuar per terres africanes ens estem replantejant el nostre destí final.

De moment ja anem pel tercer any i seguim gaudint tant o més que el primer any, així que la nostra aventura continua.

Tinc vicicleta

2006-05-29T23:51:00.000+02:00

Tinc ganes de continuar la nostra aventura pel GR-7, sentir des de la primera pedalada que sóc lliure, que el meu cos tria a on vol parar, de menjar aquells espaguetis, de sentir a cada racó del meu cos el pes de l’aire que carrego en les meves alforges, de punxar una roda darrera l’altra, de dormir allà a on el cos diu prou, de veure paisatges desconeguts pels meus ulls, de sentir com cada dia el sol ens toca la nostra pell, de donar gràcies a aquella font que ens refresca, de sentir l’olor del camí, de dormir en plena natura ja sigui dintre la tenda o en un paller, de veure les marques vermell i blanca, de mirar el mapa i deixar-me portar per la intuició, de menjar-me l’última llesca de pa que ens queda, de banyar-me totalment nu en un petit toll d’un riu, de notar l’esforç d’arrossegar la bicicleta per una pujada interminable, ....

Vicicleta --> Vici d'agafar la bicicleta

Un petit detall ho canvia tot

2006-05-23T22:11:00.000+02:00

Estem en el 4º dia de l’excursió del GR-7 i avui ha sigut un dia realment cansat. La nostra falta de previsió ens ha portat a haver de desviar el nostre recorregut uns quants quilòmetres per poder agafar provisions, però el dia encara no s’ha acabat i encara que el sol s’està amagant a nosaltres encara ens queda una mica d’energia per mirar d’arribar a Vallespinosa. Fem una parada just després d’una llarga pujada i el Sergi en plena explosió de creativitat comença a fer fotos al paisatge, en aquell moment nosaltres no li donem importància a aquell indret, perquè a simple vista sembla un racó més dels que ja em passat, però el Sergi hi ha vist alguna cosa diferent (Un matis important és que la cambra fotogràfica era analògica i no podíem veure el resultat de les fotos fins que les reveléssim).

El dia que vaig revelar les fotos i vaig veure aquesta foto entre elles, vaig adonar-me que en qualsevol indret pots deixar-te encisar pel que ens envolta i aconseguir unes fotos realment molt boniques. Des de llavors no he deixat de plasmar en una foto o en uns quants bits tot allò que m’agrada i que m’envolta cada dia, i mirar de transmetre tot el que sento en aquell precís instant a traves de la imatge.

Així doncs gràcies Sergi per la petita classe de fotografia que ens vas oferir aquell dia, i que m’ha servit per desenvolupar una part de la meva creativitat, que tenia tapada amb una manta que tu vas saber treure.

Les meves meravelles: Els Àvids (insectes)

2006-05-09T22:44:00.000+02:00

Sempre m’han fascinat els insectes, entre altres coses perquè fan una tasca de pol·linització del arbres, perquè son un esglaó important en la xarxa tròfica de les espècies i per la seva gran varietat d’espècies.

Però en especial els àvids, que són els que ens fan la vida més dolça amb la mel que amb tant esforç produeixen, també m’agraden pels seus colors i la seva capacitat de mantenir-se a l’aire.

Veiem una abella en plena recol·lecció de pol·len i amb dos boles ben grans en les cames posteriors.

Veiem un borinot amb molt detall buscant el pol•len entre les flors.

* Borinot: Abejorro (español)

Atrapat en una teranyina

2006-04-19T22:17:00.000+02:00

Hi ha moltes coses que m’atrapen amb fils imaginaris que semblen no voler-me deixar marxar, i aquestes coses son aquelles que m’agraden i que tenen un encís especial. La majoria d’aquestes coses tenen relació directa amb la natura, però d’altres venen del ser humà.

M’atrapa ....... el soroll de l’aigua, l’olor del bosc, un paisatge, una posta de sol, la nit estrellada, el cant d’un ocell, la pluja, el foc, l’escalfor, un bon àpat, un fruit acabat de collir, ........., un somriure, una mirada creuada, un detall, una sorpresa, una carícia, una abraçada, l’amistat, ......

Son tantes coses les que m’atrapen que ja no provo ni d’escapar de la teranyina, directament he quedat amb l’aranya per anar a fer un té per la tarda.

Sempre m’han agradat les formes geomètriques i les teranyines prenen formes que no deixen de sorprendrem.

Paraules amb significat

2006-04-06T20:33:00.000+02:00

Peixar = Péixer

Aquesta paraula l'havia sentit alguna vegada a la família, i mai he sabut si existia. L'altre dia algú me la va mencionar i vaig decidir buscar si realment sortia en el diccionari o només era una d'aquelles paraules que de vegades algú de la família es treu de la màniga.

Així doncs el Xavi amb la seva frase tenia tota la raó i si que existeix el famós verb.

La frase en qüestió: Et peixo el menjar

Nota: En español no se troba una paraula que defineixi el mateix, però l'acció és la de donar menjar a un altre.

L'essència del viatge

2006-03-28T14:25:00.000+02:00

Tres egarencs
de pobles diferents
emprengueren el viatge
per un bell paratge

Bicicleta en mà
i amb caràcter humà
visitaren contrades
força despoblades

Per camins i senders
sense gaire diners
vivint l’aventura
en plena natura.

Dedicat al Xavi C. i al Sergi T. els companys de viatge

La fauna: Abelles

2006-03-21T16:09:00.000+01:00

Sempre m’han fascinats totes les espècies vives. Admirar-les en llibertat pels seus habitats naturals és sempre una experiència inoblidable.

Avui parlarem de les abelles perquè és un dels insectes que sempre m’han fascinat pels seus colors, uns colors que denoten perill. Pels seu treball incansable de recol·lecció de pol·len y per la geometria tan especial que fan per emmagatzemar el pol·len i convertir-lo en mel, aquelles parcel·les hexagonals tan ben definides.

Les meves meravelles: El foc

2006-03-09T21:15:00.000+01:00

Ja sento l’escalfor només de pensar-hi, és una sensació de confort, de tranquil•litat, de relaxació, però sobretot de calidesa.

També m’agrada aquella olor característica que t’impregna tot el cos, aquelles imatges que mai es repeteixen, aquells espetecs suaus de la llenya humida o de la resina de l’arbre, l’olor de la fusta que crema, la dansa de les flames, el color càlid del foc i de les brasses i sobretot unes verduretes a la brassa.

La qualitat que més m’agrada del foc és que és capaç de transmetren l’escafor sense necessitat de passar pels nostres sentits. És com si l’escalfor tingués un pont directe cap el nostre cos.

Fotografia al natural: Ocellets

2006-03-07T20:39:00.000+01:00

És un autèntic plaer per l’oïda escoltar el cant dels ocells. Em podria passar hores intentant identificar quin d’ells ha sigut el que ha donat l’última nota.

De vegades em dona per intentar imitar els seu so, i esperar la seva contesta per tornar-ho a intentar. Així em puc passar una bona estona, fins que penso que no se si sóc jo el que jugo amb ells o son ells els que juguen amb mi.

Fotografia del dia: Casc de bicicleta?

2006-03-02T18:49:00.000+01:00

L’altre dia anàvem d’excursió i em vaig deixar el casc a casa, El Xavi no va trigar ni un minut en oferir-me’n un de recanvi.

Quina va se la meva sorpresa al veure el “casc” que m’oferia.

Sorpreneu-vos mirant la foto, doncs imagineu-vos les cares de les persones que ens trobàvem pel camí.

Si ja se que l’he posat molt petita i no es veu gairebé res, si realment voleu veure-la cliqueu a la imatge i us apareixerà una mica més gran.

Una visió particular del GR-7 (5)

2006-02-23T21:22:00.000+01:00

La història ve d'aquí

Seguint amb la tossudesa no perdem de vista el nostre estimat camí i ens trobem amb tot tipus de paisatges. Començant per un bosc frondós, amb un elevat índex d’humitat que fa del camí pedregós una pista de patinatge molt difícil de superar. Més endavant ens trobem amb l’incendi que va assolar els boscos de la comarca i això fa complicat el trajecte, ja que el camí és ple d’arbres caiguts i les senyals que ens han de portar al final de trajecte son pràcticament inapreciables. Poc després i no sense alguna esgarrapada aconseguim sortir a una pista que ens porta a una agrupació de cases restaurades, on ens refrescarem amb aigua ben freda.

Després del petit descans reprenem la marxa per la pista que ens porta a un llac natural que no tenim en el mapa i que ens fa venir ganes banyar-nos-hi, però la sortida és una mica complicada i o deixem corre, això si decidim que és un bon lloc per fer un mos. Un cop hem acabat de menjar volem reprendre la marxa, però ens adonem que les senyals que estàvem seguint s’acaben i hem d’improvisar un camí alternatiu. Aquest camí és una barreja de petits camins o senders i camps que em de creuar ja que amb la creació de nous camps de conreu han suprimit tant les marques com el propi camí. Després de donar voltes pels camps buscant una sortida a la nostra aventura aconseguim sortir a una petita carretera.

A partir d’aquest moment ens adonem que estem molt allunyats dels pobles més propers i decidim que la jornada s’acabarà per carretera. Les nostres cames comencen a notar l’esforç realitzat i necessitem nous estímuls per seguir pedalejant, es per això que comencen a imaginar-nos amb una beguda ben fresca. Així doncs, i com per art de màgia apareixem al Santuari del Miracle, amb un magnífic bar on comença a gestar-se el sobrenom de l’excursió: Les 7 gerres.

Fotografia al natural: Punts de vista

2006-02-17T14:42:00.000+01:00

Sempre mirem al nostre voltant des d’un punt de vista (aquell que ens dóna el nostre cos), però de vegades és bo intentar canviar-lo.

Mireu al vostre voltant:
1) Pujats a sobre d’un tamboret
2) Estirats a terra
3) Tancant els ulls
4) 20 centímetres més avall

I digueu-me si heu vist alguna cosa que us hagi sorprès.

Coneixent el Vallès (1)

2006-02-14T21:18:00.000+01:00

Fent camí cap a Sant Salvador de les espases, d’on gaudirem d’unes vistes impressionants. Aquesta ermita esta situada just a la frontera del Vallès Occidental i ens permet tenir una visió privilegiada de la comarca del Baix Llobregat i d’un tros del Bages.

El camí que ens ha portat fins aquí és senzillament encisador, i amb una orografia característica de la zona.

Puedes llegar a cualquier parte, siempre que andes lo suficiente. Carroll, Lewis

Una visió particular del GR-7 (4)

2006-02-13T23:39:00.000+01:00

La història ve d'aquí

2º dia. “Gilipollisme”

Ja hem passat la primera nit i el nostre cos sembla que s’ha recuperat de l’esforç del dia anterior, tornem a preparar les alforges i comencen la segona aventura. Una de les bicicletes té problemes mecànics que els solucionem ràpidament a Solsona, avui prenem consciència del dia anterior i carregarem força menjar.

El dia sembla que no es vol despertar, tenim un cel que ens amenaça amb pluja i al cap de poc es confirma, tot just després de l’esmorzar. Poc després del copiós àpat tornem a agafar la bicicleta i retrobem les marques del gr per veure quines aventures ens esperen.

Comencem a fer les primeres pedalejades sota una fina pluja. Poc després de sortir de Solsona deixem la carretera i ens endinsem en un camí. 100 metres més endavant les senyals desapareixen, ens costa esforç i treball retrobar-les, però la desgracia no s’ha acabat, ja que el camí és impracticable; herbes d’un metre, bardisses, rocs, sotracs i camins tallats, però la nostra tossudesa pot amb tot. Al final després de quasi una hora per la naturalesa salvatge tornem a sortir a la mateixa carretera que havíem deixat enrera, això si un quilòmetre més endavant. Un cop a la carretera ens quedem mirant i se’ns passa pel cap aquesta frase tant coneguda: “sóc gilipolles”.

Fotografia al natural: Posta de sol

2006-02-07T21:39:00.000+01:00

Una posta de sol amb un cel enteranyinat per una fina capa de núvols que volen ser testimonis de la cloenda del dia. Només lleugerament trencat pel rastre suau d’un ocell a motor.

Una visió particular del GR-7 (3)

2006-02-05T20:28:00.000+01:00

La història comença aquí

Durant la baixada no prenem consciència del pes que portem al darrera, però amb el primer tros de pla ens adonem que la nostra muntura és estranya a nosaltres, sembla que tingui vida pròpia. Les dificultats s’incrementen quan decidim seguir part del gr-7 que fins ara no havíem seguit. Els camins que agafem tenen un encant personal, però la dificultat dels mateixos fa que el consum energètic sigui més gran. El camí ens porta fins a un petit santuari, i tot seguint les marques vermella i blanca ens endinsem en un bosc ple de boix, amb una orografia característica plena de grans blocs de pedra que creen un entorn meravellós i que li donen un encant especial. Per ser el primer dia d’aventura els paratges són impressionants, però l’aventura que hem escollit ens reservarà grans sorpreses.

El nostre estat d’ànim és tant elevat que el cervell no ens informa que ja és hora de dinar i ens trobem entremig de res i al bell mig de tot, per sort tenim una mica de pa i fruits secs. La recerca d’un lloc on poder menjar alguna cosa es preveu gairebé impossible, degut a la situació en que ens trobem sense cap població propera. Només ens queda esperar i admirar el paisatge encisador. La proximitat cada vegada més real del capvespre ens crea certa inquietud i no trobem cap lloc on poder fer un bon àpat. Els quilometres van caient com lloses a les nostres cames i la gana fa encara més desesperant el final de trajecte que no estava marcat, sinó que arribaríem fins on el nostre cos marqués. Al final la gana ens envia fins a Solsona, per sort hi ha càmping i podrem muntar la tenda en un terra tou, així com una dutxa per reactivar el cos. Sobre les 21.30h fem el gran àpat del dia.

Crec que avui hem après una bona lliçó important, s’ha de preveure menjar per eventualitats.

Amb els sentits: L’oïda (1)

2006-01-31T08:22:00.000+01:00

El camí m’ha portat fins aquest racó del bosc amb la seva melodia encisadora, que és la que m’ha guiat fins aquí. Observo al meu voltant i el paratge és molt relaxant, decideix-ho experimentar amb els meus sentits i em deixo guiar únicament per l’oïda, és molt difícil centrar-me només en el sentit de l’oïda, perquè el bosc desprèn una olor de humitat que impregna els pulmons, però intento concentrar totes les meves energies en el so del bosc.

Al tancar els ulls una sensació electritzant recorre tot el meu cos, es com si les terminacions nervioses volguessin escoltar també el bosc. Em centro en el meu entorn i intento escoltar el xiuxiueig del bosc, sense moure’m del lloc escolto les fulles dansant al ritme del vent suau que les acarona, també s’escolta algun ocell que afina el seu bec i de fons el soroll de l’aigua d’un petit rierol. Em quedaria aquí una bona estona, però sento el soroll d’una porta que es tanca i torno de cop a la realitat.

Amb els sentits

2006-01-31T08:20:00.000+01:00

La idea d’aquesta secció es intentar transportar-vos per un moment a totes aquelles sensacions que ens ofereix la natura, i si en teniu ocasió experimenteu quant aneu a la natura i intenteu descriure com us sentit en aquell moment.

Una visió particular del GR-7 (2)

2006-01-29T19:47:00.000+01:00

Aquesta excursió ens servirà com aprenentatge personal per als tres integrants, ja que durant aquest dotze dies que durarà l’excursió ens trobarem amb situacions molt diverses que possiblement ens marcaran d’alguna manera pel futur.

1º dia. Il·lusió i gana

Primer de tot hem de preparar a consciència la nova part del nostre cos, allò que portaràs entre les cames, comprovar que portem aquells recanvis imprescindibles, mirar que no falti res i distribuir-ho tot entre les alforges, un cop ho tens tot a punt puges sobre la bicicleta i te n’adones que has carregat de més, però mires dintre i no sabries que treure fins que t’acabes resignant i ho deixes tot tal com estava. Un cop mentalitzat deixes de banda el pes, mires al teu voltant i gaudeixes del paisatge.
Abans de sortir capturem una imatge del moment de la sortida, és una barreja d’eufòria, adrenalina, nervis, il·lusió i sobretot ganes que comenci tot. Les cames estan amb les piles carregades, el culot com aquell qui diu encara no ha tingut temps de fer la seva feina, pels pulmons només i circula bafarades d’aire fresc, això si l’estómac està mig buit, ja que hem fet un esmorzar suau. Amb les primeres baixades encara fa que ens creix-hi més l’emoció, és per això que només pensem en pedalejar i gaudir del paisatge.

Fotografia al natural (1)

2006-01-24T13:46:00.000+01:00

Secció on miraré de penjar una foto de creació pròpia, que espero que us transporti cap a la natura sense la necessitat de sortir de casa.

És un dia d’aquells plujosos, però els codonys ja madurs estan encantats de rebré aquesta dutxa de tardor.

Frases d’altres (1)

2006-01-24T13:30:00.000+01:00

Secció on posaré una frase que m’agrada i aportaré la meva visió particular amb una imatge o amb una altra frase.

"Cada cosa tiene su belleza, pero no todos pueden verla". Kung FuTse, Confucio

És bo parar-se de tant en tant en el camí per observar tot el que ens envolta i gaudir de tot el que ens ofereix la natura. No camineu per fer quilòmetres o arribar al lloc, gaudiu cada pas que feu com si aquell fos l’últim.

Una visió particular del GR-7 (1)

2006-01-21T22:17:00.001+01:00

Ens ha costat marcar el dia de sortida, la ruta a seguir, els integrants, però un cop definit ja no hi ha marxa enrera. Compto el dies que falten per a la gran cita, una aventura per comprovar les virtuts i limitacions del nostre cos. És com una gran volta per etapes, però amb la diferència que nosaltres marcarem, millor dit el nostre cos, els finals de trajecte. És també un viatge per les zones menys conegudes de Catalunya, almenys per a nosaltres.

Avui és el dia senyalat per a la sortida i estic en un estat que no es pot definir, però em sol passar sovint quan tinc un alt nivell d’adrenalina que em recorre el cos, es com un petit “big bang” en el meu cos, com si tots els pèls volguessin sortir del seu lloc i tingués totes les terminacions nervioses hipersensibles. Preparo a consciència totes les coses necessàries per al trajecte i ens preparem per anar a buscar els altres integrants de l’excursió. En el moment que estem tots preparats veig que m’he deixat el sac de dormir, per sort encara estic a temps d’agafar-ne un.

El viatge amb cotxe fins el punt de sortida es fa curt, ja que passem per llocs molt interessants pels quals no hi havia passat mai, entre els que es troba un pantà que hi ha entre Solsona i St. Llorenç de Morunys. Arribem a Coll de Port, punt de sortida, al voltant de les 13 h., ja no hi ha volta enrera.

En aquest viatge s’han caigut de la llista persones que estaven entre els escollits per acompanyar-nos, però per diferents motius no han pogut venir. Al final els tres components del viatge som els que hem de ser, ja que combinem experiència, joventut, ganes de gaudir del paisatge i de viure una nova experiència.